The Catalan TableReferència
Herbes Medicinals i Per Ratafia
Catàleg d'herbes medicinals i per a ratafia: nom, nom científic, propietats i part aprofitable. Abans de fer-ne servir cap, mireu com es preparen al document de fitoteràpia.
Contingut
Abans de fer servir cap d'aquestes plantes medicinals, mireu com es preparen al document FITOTERAPIA_elaboracio.
El PDF és una taula de catàleg. S'hi han deixat les propietats i les parts aprofitables tal com hi consten, incloses les línies d'atenció (ruda abortiva, ginesta tòxica, sàlvia hipertensiva, consolda que no es mastega, herba blenera no comestible).
| Nom | Nom científic | Propietats | Part aprofitable |
|---|---|---|---|
| Alfàbrega | Ocimum basilicum | digestiva, còlics | flor — fulla |
| Aloe vera | Aloe vera | per cremades, problemes de la pell, morenes (hemorroïdes). Nota: ha de ser una planta de 2-3 anys com a mínim | un tros de fulla; s'aixeca la pell verda i es frega amb la gelatina de dins |
| Anís estrellat | Illicium verum | aromàtica, per fer ratafia | fruit |
| Arç blanc | — | per la hipertensió | — |
| Agrimònia | — | pel mal de coll | — |
| Berbena | Verbena chamaedryfolia | antisèptica renal, antiinflamatòria, hepatoprotectora | flor — fulla |
| Bedoll | Betula | antidepressiu, per superar les pors, lleugerament diürètic, lleugerament desinfectant | fulla |
| Blet de paret | Parietaria officinalis | anticefalàlgia, refrescant | flor — fulla |
| Butònica (roure petit) | — | se'n posa a la ratafia; és amargant | flor |
| Cafè | — | — | els grans torrats |
| Calèndula | — | pels cops | — |
| Camamilla | Matricaria recutita | digestiva, antiemètica, antivomitiva | flor |
| Camamilla de muntanya | Santolina chamaecyparissus | laxant, depurativa, purgant, tranquil·litzant | — |
| Canyella | Cinnamomum camphora | antiespasmòdic, antibacterià, antiinflamatori | escorça |
| Cap d'ase (tomaní) | Centaurea aspera | hipoglucemiant | flor |
| Card marià | Silybum marianum | per regenerar el fetge | llavor — la carxofa |
| Clau d'olor (clavell d'espècie) | Syzygium aromaticum | aromàtica | botons florals o poncelles assecades |
| Comí | Cuminum cyminum | estomacal, adípsica | llavor |
| Consolda | Symphytum officinale | per osteoporosi, ajuda a regenerar els ossos trencats. Atenció: NO mastegar | fulla — arrel |
| Coriandre | Coriandrum sativum | digestiu, antiflatulent, depuratiu | fruit |
| Cua de cavall (herba dels fusters) | Equisetum arvense | diürètica; atura les hemorràgies (nasals: cotó sucat en el suc de planta tendra picada); èczemes, ferides, úlceres bucals, conjuntivitis, cistitis, morenes, rampes | tija |
| Donzell | Artemisia absinthium | contra els oxiürs, antihelmíntica | flor — fulla |
| Esbarzer (bardissa) | Rubus ulmifolius | per l'anèmia, colesterol, antibacteriana, antiinflamatòria, astringent, preventiva del càncer | fulla |
| Escabiosa | Scabiosa atropurpurea | anticatarral, depurativa, xarampió, forúnculs | flor — fulla |
| Espígol | Lavandula latifolia | anticefàlica, calmant, pels cops | flor |
| Estragó | Artemisia dracunculus | digestiu, carminatiu | part aèria |
| Eucaliptus | Eucalyptus globulus | anticatarral, descongestiva pulmonar | fruit — fulla |
| Eufràsia | Euphrasia rostkoviana | especialment recomanada per banys dels ulls | — |
| Farigola | Thymus vulgaris | hipertensiva, sedant, anticatarral, digestiva, per banys dels ulls | flor — fulla |
| Farigola llimonera | — | hipertensiva, sedant, anticatarral, digestiva, per banys dels ulls | flor — fulla |
| Farigola rampant | — | hipertensiva, sedant, anticatarral, digestiva, per banys dels ulls | flor — fulla |
| Fonoll | Foeniculum vulgare | estomacal, antiflatulenta, diürètica, dolors gastrointestinals, dolors menstruals, per estovar la pell dels llegums | fruit — fulla |
| Freixe | Fraxinus | laxant, tonificant, calmant, afavoreix l'eliminació de l'orina, mal alè, dermatitis, psoriasi, èczemes, ferides, morenes | fulla — escorça de branques joves |
| Ginebró | Juniperus communis | anticatarral, antiasmàtica | fruit |
| Ginesta | Spartium junceum | digestiva, cardíaca. Atenció: és una planta tòxica | flor |
| Gingebre | Zingiber officinale | antioxidant, refredats | arrel |
| Herba blenera (cua de guilla, candelera) | Verbascum thapsus | les fulles picades s'utilitzen per aplicacions externes (no són comestibles): picades d'insectes, panellons, cremades, morenes; infusió de fulles (no per beure) per mal de queixal i flemons; oli per acúfens. Atenció: l'arrel és tòxica | llavor — fulla |
| Herba fetgera | Vincetoxicum nigrum | antiepirètica | fulla — tija |
| Herba pedrera | Lithospermum officinale | antilitiàsica renal | fruit |
| Herba renària | Herniaria glabra | antidiarreica, diürètica, depurativa sanguínia | flor |
| Herba de Sant Joan (hipèric, pericó) | Hypericum perforatum | antisèptica, antiinflamatòria, analgèsic. En infusió contra la depressió | flor |
| Herba de Santa Maria | — | digestiva | — |
| Herba del traïdor | Prunella vulgaris | antiespasmòdica intestinal | flor — fulla |
| Hisop | Hyssopus officinalis | anticatarral, descongestiva pulmonar, tos | flor |
| Llentiscle | Pistacia lentiscus | antigripal | flor — fulla |
| Lligabosc (xuclamel) | Lonicera periclymenum | antisèptica intestinal; a la ratafia li dóna color i textura | flor |
| Llimoner | Citrus limon | antiobesitat, antisèptica, bucofaríngica | fruit — fulla |
| Llorer | Laurus nobilis | tranquil·litzant, digestiva, pels cops | fulla |
| Magnòlia | Magnolia grandiflora | antiansietat, antiangiogèniques | pètals |
| Magraner | — | dóna color a la ratafia | flor |
| Malva (malva-rosa) | Malva sylvestris | anticatarral, tos, laxant, anticefàlica, picades d'insectes | flor |
| Malví | Althaea officinalis | anticatarral, tos, antireumàtica | arrel |
| Marduix | Origanum majorana | digestiva, contra l'insomni | flor — fulla |
| Marialluïsa | Aloysia citrodora | digestiva, analgèsica menstrual, refrescant | fulla |
| Matafaluga | Pimpinella anisum | antiflatulenta, aromàtica | fruit |
| Menta | Mentha spicata | digestiva, hepatoprotectora | fulla |
| Menta americana (menta de les sopes) | Mentha | digestiva, hepatoprotectora | fulla |
| Menta de riu | Mentha aquatica | digestiva, hepatoprotectora | fulla |
| Menta piperita | Mentha piperita | hepatoprotectora, antiflatulenta, tos, tònica nerviosa | fulla |
| Milfulles | Achillea millefolium | anticatarral, digestiva, antihipertensiva | flor |
| Murta | Myrtus communis | bronquitis, refredats, prostatitis | flor — fulla |
| Nepta | Nepeta cataria | tranquil·litzant, digestiva, còlics | flor |
| Nou verda | Juglans regia | hepatoprotectora | fruit |
| Nou moscada | Myristica fragrans | antiflatulenta, hipocondria, dolors menstruals | llavor |
| Olivera | Olea europaea | antihipertensiva | fruit — fulles |
| Orella d'ós | Ramonda myconi | anticatarral, antigripal | flor — fulla |
| Orenga | Origanum vulgare | digestiva, antiasmàtica, anticatarral, depurativa | flor — fulla |
| La clara dels ous | — | va bé per les cremades. Preparat tal com està | clara |
| La closca dels ous | — | va bé per l'osteoporosi. Netejar l'ou, picar la closca a pols, cobrir amb suc de llimona i macerar tota la nit; l'endemà s'ingereix | closca |
| Pi | Pinus | — | brots tendres de les branques que creixen; pinyes petites encara verdes |
| Perpètua (siempreviva, herba del curri) | Helichrysum italicum | és la dels cementiris | flor |
| Plantatge de fulla ampla | Plantago major | antiuricèmica, refrescant, diürètica, hepatoprotectora, picades, bactericida, antiinflamatòria, cremades, infeccions de genives, hemostàtica, desinfectant de ferides de tall amb eines rovellades, abscessos, otitis, sinusitis, grip, constipats, expectorant, regular el sucre de la sang, morenes, ulls i lleganyes | fulla |
| Plantatge de fulla estreta | Plantago lanceolata | les mateixes propietats que el plantatge de fulla ampla | fulla |
| Ponio (herba de Sant Ponç, poleo-menta) | Mentha pulegium | anticatarral, antidiarreica, digestiva, hepatoprotectora | flor — fulla |
| Regalèssia | Glycyrrhiza glabra | antiàcid, refredats, antidepressiu, antiinflamatòria, digestiu | arrel |
| Rementerola | Clinopodium nepeta | antidiarreic | flor — fulla |
| Romaní | Rosmarinus officinalis | anticatarral, digestiva, antimigranyosa | flor — fulla |
| Roser | Rosa | antisèptica dermatològica, cicatritzant | flor |
| Roser silvestre (herba tapaculs) | — | per les diarrees (en infusió), pels refredats | — |
| Roure | Quercus | astringent (cicatritzant), antisèptic, antiinflamatori, hemostàtic, fissures a l'anus, morenes, èczemes, suor dels peus, gàrgares en infeccions bucals | escorça de branques joves |
| Ruda | Ruta chalepensis | digestiva, anticonceptiva. Atenció: és abortiva | fulla |
| Sajolida | Satureja montana | estomacal | flor — fulla |
| Salsa pastor | Thymus serpyllum | anticatarral, digestiva, estomacal | flor — fulla |
| Sàlvia | Salvia officinalis | sedant, digestiva, descongestiva, depurativa, diürètica, antibiòtica, cicatritzant de ferides, picades d'insectes, elimina el sarro dental, blanqueja l'esmalt. Atenció: és hipertensiva | flor — fulla |
| Saüc (flor del) | Sambucus nigra | analgèsica, antiinflamatòria, antisèptica, depurativa, per banys dels ulls | flor |
| Taronger | Citrus sinensis | tranquil·litzant, estomacal, carminatiu | fruit — fulla |
| Tarongina | Melissa officinalis | digestiva, sedant | fulla |
| Til·ler de fulla petita | Tilia platyphyllos | la flor: sedant. Escorça (infusió): astringent (cicatritzant), per netejar ferides i nyafres, cremades petites | flor — escorça de branques joves |
| Tomanyí | Lavandula stoechas | anticatarral, digestiva, tos | flor |
| Trèvol pudent | Bituminaria bituminosa | talla l'hemorràgia d'una ferida | fulla |
| Valeriana | — | pels cops | — |
Document original
Consulta o descarrega el PDF de referència.